NOUS ESTILS COMENCEN A DINAMARCA

Segons el World Happines Report, ─que cada any investiga el nivell de satisfacció general per países─, els danesos ocupen el primer lloc en l’escala evolutiva de la felicitat des de fa anys. El segueixen en el rànquing Suïssa, Islàndia, Noruega i Finlàndia; Espanya ni s’acosta, en un discret lloc 37, per darrere fins i tot de l’Aràbia Saudita, Qatar i Taiwan, on els ciutadans se senten més feliços.

Per extensió, la població infantil suposa un reflex de l’estat de benestar social i així tenim als nens danesos entre els més feliços del món. Si a això se suma l’educació gratuïta i universal, una de les taxes més baixes d’abandonament escolar, programes efectius d’escolarització i integració de menors refugiats i nens amb necessitats especials i un protocol anti-assetjament obligatori a les escoles, podem considerar el model danés com un clar exemple d’èxit. Aquestes són algunes claus del seu revolucionari sistema d’educació.

Un exemple d’aquest tipus de “centres preescolars forestals” és el Stockholmsgave Centrum, situat a pocs quilòmetres de Copenhaguen, l’objectiu a grans trets seria convertir els nens en petits Robinsones.

Arriben a l’escola, exploren el bosc, pugen als arbres i juguen a fet i amagar entre matolls, es refugien si plou, recullen verdures i hortalisses en l’horta, preparen amanides, cacen cucs, alimenten les gallines i així successivament.

“Creiem que els nens de zero a sis anys aprenen utilitzant el seu cos i sentits, i la naturalesa aporta totes les oportunitats que necessiten. Aire fresc, grans espais per córrer i jugar amb els seus amics: això és una infància feliç. També és important el paper d’un professor ben preparat que pot donar suport al desenvolupament del nen en tots els camps, tant social com intel·lectual o motriu. El nostre principal focus és l’àrea social, perquè pensem que l’entorn natural és el millor per construir relacions fortes entre els nens”, explica el pedagog i director del centre Soren Emil Markeprand.

Potser a Dinamarca els nens no sàpiguen llegir fins als sis o set anys, però en canvi aprenen de manera instintiva solidaritat, cooperació i empatia gairebé abans de caminar. Gràcies a aquests programes a l’aire lliure afronten també les seues pors ─al desconegut, a la frustració, a les caigudes─ i comencen a resoldre problemes per si mateixos molt abans que els nens sobreprotegits de ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*